MEDITERRÀNIA

Així et vull, mar, cenyit a una arbitrària
geografia d’illes i de ports,
evocant una alegre mitologia, oberta
dins de les teves aigües encalmades.
Un pur hivern d’insinuitats oreigs
dins teu es banya i el teu blau refreda.
Regira el sol brillosa pedreria
quan et fereix amb fletxes inflamades.
Mar que dalt dels palmells duus el veler
d’oberta gràcia, alígera i segura.
Per estols de dofins repuntat, així et vull.
Sempre verge a la proa, aigua serena,
recorreguda per deixants de goig,
juganera esclafint damunt la sorra.

María Villangómez Llobet. "Poemes mediterranis". 1943-1944.