EL MAR.

Si els braços maternals em bressolaven,
ens gronxava un bressol més espaiós,
a mi i a l’abraçada, el fidel braç del mar
que a aquests penyals i arenes es cenyia.
Ja el primer dia, entorn, familiar,
Jo no vaig sentir mai per primer cop
el llaç que al mar em lliga. Jo creixia a la falda
del mar, i amb els meus ulls creixia la blavor.
El mar obria l`horitzó insular.
Cercle de vastituds amb calmes o tempestes,
pels seus lloms de cristall llisca el vaixel,
hi avia el pensament la seva vela.
La meva solitud la del mar necessita,
unides en la llarga tremolor d’un deixant.